“La poesia és una de les eines més efectives per donar consol a la pèrdua, a la pena i a la tragèdia”. És una manera de definir-la que utilitza el poeta Joan Margarit. El Certamen de Poesia del Centre Catòlic de L’Hospitalet ha fet ja més de 25 anys i ningú pensava que passaria dels 7 o 8. Els 10, a molt estirar.

Va néixer a partir d’una mort. Va néixer seguint aquesta regla del consol del Margarit. Perquè en l’esperit de voler fer un homenatge, de mantenir un record, potser hi havia molta o poca necessitat de consol, però n’hi havia al cap i a la fi.

L’Andreu, el podem tutejar, va ser ànima del teatre al Catòlic. Com molts d’altres. El Gonçal, la Pilar, l’Asunción, el Miquel, el Pep, l’Alfons, l’Enric, el Joan, la Pepeta, ….noms d’una època daurada dels 60 I els 70. I alguns dels anys 80. Però l’Andreu va continuar i va connectar amb una altra generació. Es va canviar el Margarida Xirgu pel Quadre Escènic del Teatre Centre Catòlic. I va impulsar amb les noves companyes i companys nous referents teatrals més enllà dels Sagarres, Pitarres i les comèdies de “tresillo”. Va impulsar el col.lectiu Verba dedicat a promoure la poesia a base de recitals. I l’escola de Teatre Capsa de Somnis. I va mantenir els Pastorets. I també va deixar fer. I ara, al segle 21, tenim una nova època daurada amb els Marçal, la Laura, la Marta, el Frede, el Toni, el Litus, el Xavi, la Laia, la Marina, la Montse i tants d’altres…

Quan l’any 1996 va morir, la necessitat de consol col.lectiu de gent de Verba, del Catòlic, del barri, de la regidoria i d’entitats, amics i emprenedors de l’Hospitalet va ser tenir la idea i aplegar esforços per fer realitat només un any després el 1r Certamen Poètic Andreu Trias. Ajuntaven els conceptes poesia i Andreu. El col.lectiu Verba i la seva responsable, la Montse, n’assumia la batuta i els maldecaps organitzatius. Va tenir la complicitat de l’aleshores regidor de barri, l’Alfons. I es van fer les bases, i publicar-les, i van començar a arribar poemes d’arreu de Catalunya, de fora i sobretot de l’Hospitalet. I especialment d’infants i joves, per mantenir la dedicació a aquests grups de futur que l’Andreu va cultivar al teatre, les sardanes, els ballets,… a la cultura popular.

I es va preparar l’acte d’entrega de guardons, amb poetes del país al jurat; actrius i actors, recitant; locutors i locutores de ràdio, presentant. I actuacions musicals, de circ, percussionistes, titellaires, ombraires xinesos, cantants,….i així fins a més de 25 anys fent el Certamen. Fins que l’energia d’algú que el vulgui fer, perduri. Com perdura el record de l’Andreu.